En 1716, tras el
Decreto de Nueva Planta, Felipe V dispuso que se hiciese un censo de la riqueza
de las comarcas catalanas para incorporar al sistema fiscal centralizado la tributación de la riqueza de esas zonas.
Patiño se encargó de instrumentrar ese censo. Fue el “Catastro de Patiño”, el
“Cadastre de Patiño”.
José de Patiño y de
Rosales era el Intendente General del Rey en Cataluña. Había nacido en Milan;
había llegado a ser el Director de la Junta de Gobierno de Cataluña y fue encargado
de llevar a cabo la confección del Catastro. En el Archivo Municipal de
Sentmenat se conserva el original del
documento resultante del cuestionario
formulado y de las respuestas obtenidas. Como experto pagès fue nombrado, entre otros,
Joan Cladellas y Clapersjussà, quizás antepasado de Gertrudis Cladellas que
sería la esposa de Caietà Girbau, ya bien entrado el Siglo XIX.
El hecho es que en
ese “Cadastre” se incluye Mas Prat del Condal, en los siguientes términos (las distancias citadas se refieren a las
existentes entre esos lugares y la Parroquia de Sentmenat):
<<
Item altra casa situada en lo dit terme, pròpia de Geroni Girbau i Prat,
concisteix sa capacitat baix lo primer sostre en quatre aposentos , y en lo
segon sostre tres aposentos, estimada sa propietat en lo estat ques troba en
100 lliures, habitada per son dueño , dista de dit lloch un quart y mitg.
Geronim
Girbau y Prat, pagès, cap de familia, muller, tres fills, un de menor y el més
gran casat, muller.
Té dos
bous de llaurar, una heuga, una truja ab sis porcells.
Pessa de
terra dita lo Mas Prat de Condal, dista de dit lloch un quart y mitg, part
campa, part vinya, part bosch y part hermot, possehida per Geronim Girbau y
Prat, te casa en dita pessa de terra. Concisteix en vint y set quarteras y
mitja de terra, es a saber, 12 quarteras de terra de conreu, ço es 4 de primera
qualitat, 4 de segona qualitat y altres quatre de tercera qualitat; se sembra
un any per l’altre, si cull blat, mestall y espelta. Dona de fruyts, es a
saber, cada quartera de terra de la primera qualitat 5 quarteras de blat, cada
quartera de la segona qualitat 3 quarteras de mestall y cada quartera de la
inferior qualitat 2 quarteras de espelta; en ditas terras si cullan quiscun any
mitja quartera de llegum. Una quartera y mitja quartera de terra de vinya
plantada de la segona qualitat dona de fruyts quiscun any 6 càrregas de vi.
Quatre quarteras de bosch de la primera qualitat que dona de útil a son duenyo
quiscun any 8 sous per cada quartera y altres 4 quarteras de terra de bosch de
la segona qualitat que dona de profit
quiscun any a son amo 4 sous per quartera y las restants 6 quarteras de terra
son de hermot que donan de profit quiscun any 2 sous per quartera. Confronta a
llevant ab Jaume Pujol, a tremuntana ab Jaume Grau, a mitgdia ab lo torrent dit
den Bissoli, a ponent ab lo mas Tascal.>>
Las valoraciones monetarias están hechas en
“lliures catalanes” y “sous”, monedas entonces en curso. La extensión de las
tierras se describe en “quarteras” y “quartans”. En nuestro territorio, la
“quartera” equivale a unos 3.844 metros cuadrados. Para describir las cosechas
de cereales y legumbres se utiliza la medida de capacidad para granos, también
llamada “quartera”, que tiene una cabida
aproximada de 70 litros; y para evaluar
la producción de frutos de una viña se habla de “càrregas” (cargas), que
tradicionalmente son 120 litros de vino cada carga.
La tributación prevista por el Catastro de
Felipe V se sumaría, según muchos autores, a los tradicionales “delmes” y
“primicias”. Los “delmes” se pagaban al señor del término
-en este caso al Marqués de Sentmenat- y llas “primicias” a la Iglesia.
Los rendimientos se dividían en 23
partes: dos para el Señor, una para la Iglesia, y 20 para el propietario del
Mas... ¡ Tengo la impresión de que ahora se tributa mucho más !